11 setember 2002
Signor vanda che 't j'eri
l'ondes ad setember dl'an passà ?
Signor, pirchè t'hai permetì
che in balengo al faisa sparì
pù 'd sing mila person-i col dì ?
Signor, mi cherd nan che Ti,
at veuri pù nen ben a sa gènt,
e che d'is mond t'abij smentiati,
't senti nen tuta sà gènt che l'ha ciamati ?
Però mi sò che per tancc agn,
a j'oma sercà 'd mandeti via da què,
a j'oma diseredati,
dal scoli a tò cros a j'oma gavà,
trop l'ambarasava,
l'era inutila e ingombranta,
cherdivo ed Te podei fè sansa,
adess sima què a rimpiansi,
coj mort, tuta cola gènt sparija,
des sercoma 'd preghè,
che Ti t'am-juti ,is mal a debelè,
na guera a-j'oma ancomansà,
la pau l'entra ant el nostre ca,
e t'contìnuoma a ciamè.
Ant is silensio dlà seira,
m'asmija ‚'d senti la Tò vos,
che m'an dis da cola cros,
" Gènt, che m'ampleuri, adess an ritard,
sij mai ricordavi,
lon chi me a j'heu mustravi,
doi mila agn fà ?
Mi j'heu dive 'd volèivi ben, d'essi come 'd fradei,
riconosmi ant coj debol e ant cuj fòrt,
ed mustrè ai giovo, la vita, nen la mòrt.
Umanità tuta, gènt ad paìs, 'd gran sità,
che des m'anciami ch'av daga confort,
pirchè j'hei bitami da part ?
Dime vojacc, vanda che lè l'òm che mi a j'heu crea ?
...E vanda l'era l'ondes ed setember dl'an passà ? ".
|