Doimila
e doi
Al di d'incheu
a-i oma tucc spressa,
corima tucc come di mat per voghi se
poduma voghi
lòch che vogran anmac j'acc.
Nat agn l'é passà
e peuss nan di che el sia stacc in brut agn,
ma gnanca che le stà in bon agn.
Ij prim premi per el me poesie m'ha portà
citi glorie che fan piasì….
Per carità.
Ma doi gran amis at sij portate via
l'è costa la verità.
Doimila e doi ad te am ricordrò
finch che j'avreu fijà.
Torna andrè,
lassa coj premi a atra gent,
ma fa tornè ij me amis vivent,
lassie tribulé ancora
qui con za nostra compagnja.
Lassa nen si me paroli 'l vent,
fame is piasì…
e at garantis che mi dòp
parlò ban ad ti.
|