Er
mè dialat
Mi parl 'astesan
e tant man-pias is parlé
re largh e ausmia nà poesia,
soans a pens a si bardòt der d' din-cò,
che tre lingue san parlé,
ma, san nan er dialet di sò veij
san nan astesan parlé .
Qui davzin jè nassje Badalin,
che con ir cor e con is dialet,tante rime a facc,
che at dan fedelment l'impression,
ad sà gent, ed sè borga',
e zi gorej mal destinà.
Prov anche mi, ad sirchè, ad continuè,
luc che portrop Badalin er por po nan fè,
....serch ad fè is dialet continué a parlé,
sò che chijch-ca den a-u pensa,
che mi cherda d'esci pì portà.........
nò certament, a lé nan costa la mia intension;
forsi a basta in poch ad bona volontà,
e is dialet podoma fè continuà.
Ricord cole ciaciarade che as favo,
an slà piasa ra dominica maten,
qoand da messa jero pe-na sortì,
as parlava der novità, da smanà penà pasà,
as parlava der temp pasà, dra vigna, der camp, der prà,
e parej con sa ciaciaranda,
aumniva ora ad tornè ver cà.
Si ciaciaradi jero 'n sfogg,
in ricostituent, per 'l spìrit,
na meisin-a che gnun setmin ar sa fè;
E con sa convinsion speroma,
che is dialet nòst pòso,
anzì campagni, anzì gorei
astesan semp continué a parlé.
|